divendres, 26 de desembre de 2014

Poesia de l'ombra d'una bio-hiperesfera/Poesía de la sombra de una bio-hiperesfera

Esta entrada participa en la XII Edición del Carnaval de Humanidades
cuyo blog anfitrión es ::ZTFNews

Aquesta entrada participa en la XII Edició del Carnestoltes d'Humanitats
què el seu blog anfitrió és ::ZTFNews


Dieser Eintrag ist an der XII Ausgabe des Karnevals der Geisteswissenschaften
gehosteten Blog ist :: ZTFNews




Con este anuncio hacíamos una exposición el alumnado y el profesorado de la EASD (Escuela de Arte y Superior de Diseño) de Castellón de la Plana y que se inauguró el viernes 12 de diciembre del 2014 en el Museo de Bellas Artes de Castellón. Os invito a ver la exposición.

Quería hablaros de mi obra, antes de que se adelante algún crítico de arte, quisiera tener la oportunidad de explicar mi escultura que lleva por título "Poesía de la sombra de una bio-hiperesfera ".

Amb aquest anunci feiem una exposició l'alumnat i el professorat de l'EASD (Escola d'Art i Superior de Disseny) de Castelló de la Plana i què es va inaugurar el divendres 12 de desembre del 2014 en el Museu de Belles Arts de Castelló. Us invite a veure l'exposició.

Volia parlar-vos de la meua obra, abans que s'avance algú crític d'art, voldria tindre l'oportunitat d'explicar la meua escultura que te per títol "Poesia de l'ombra d'una bio-hiperesfera".


Poesia de l'ombra d'una bio-hiperesfera
Pero primero vamos a dar la ficha técnica. La base de la obra es un espejo de 30 cm de diámetro, y la base de la escultura es un fósil de erizo de mar del Eoceno de hace 55 millones de años de nombre clypeaster sp. el resto son erizos de mar actuales, 6 cydaris sp y dos paracentrotus. Representa una hiperesfera de la cuarta dimensión entrando en la tercera dimensión mediante un espejo bidimensional.

Però primer anem a donar la fitxa tècnica. La base de l'obra és un espill de 30 cm de diàmetre, i la base de l'escultura és un fóssil d'eriçò de mar de l'Eocè de fa 55 milions d'anys, de nom clypeaster sp, la resta són eriçons de mar actuals, 6 cydaris sp, y dos paracentrotus. Representa una hiperesfera de la quarta dimensió entrant en la tercera dimensió mitjançant un espill bidimensional.




Entre los erizos de mar hay pan de oro de 18 kg, y se ha barnizado la obra para darle una tonalidad común dorada.

Entre els eriçons de mar hi ha pa d'or de 18 kg, i s'ha envernissat l'obra per a donar-li una tonalitat comú daurada.



Para ver la obra completa hay que mirar la imagen real y el reflejo en el espejo que proyecta toda la obra hacía abajo; en este espejo el espectador no se refleja, queda como un ente fantasma, debería ocupar el espacio escultórico para poder reflejarse.

Per a veure l'obra completa hi ha que mirar la imatge real i el reflex a l'espill que projecta tota l'obra cap a avall; en aquest espill l'espectador no es reflexa, queda com un ens fantasma, que hauria d'ocupar l'espai escultòric per a poder reflexar-se.





Pero, ¿qué es una hiperesfera?, es una n-esfera, una esfera asociada a una dimensión, por ejemplo, nuestra esfera de la tercera dimensión es S^2, y en la cuarta dimensión se llama 3-esfera, que es la que nos atañe por la temática de la escultura. Digamos que esta 3-esfera está deconstruida, es como si la viésemos desde la tercera dimensión, como es complicado vamos a bajar una dimensión. 


Però, què és una hiperesfera?, és una n-esfera, una esfera associada a una dimensió, per exemple, l'esfera nostra, de la tercera dimensió és S^2, i en la quarta dimensió s'anomena 3-esfera, què és la que ens pertoca per la temàtica de l'escultura. Diguem que aquesta 3-esfera està deconstruïda, és com si la veierem des de la tercera dimensió; com és complicat anem a baixar una dimensió.

Edwin A. Abbott escribió una novela llamada "Planilandia. Una novela de muchas dimensiones", escrita en 1884. En esta obra la historia se centra sobre un ser que es un cuadrado ya que habita en un planeta bidimensional donde todos sus habitantes son figuras geométricas, este ser viaja a otras dimensiones y un día le visita una esfera de la tercera dimensión, pero como la esfera se encuentra en Planilandia nadie la reconoce, primero ven un punto que aparece de la nada, viene del cielo, luego ven un círculo, y ese círculo sube de diámetro hasta llegar a su ecuador, y después decrece hasta llegar a un punto y desaparecer, en este momento todo el mundo piensa que estan lloviendo círculos, menos uno que especula con la esfera tridimensional.   


Edwin A. Abbott va escriure una novel·la anomenada "Planilàndia. Una novel·la de moltes dimensione", escrita en 1884. En aquesta obra la història es centra sobre un ésser que és un quadrat ja que habita en un planeta bidimensional on tots els seus habitants són figures geomètriques, aquest ser viatja a altres dimensions i un dia li visita una esfera de la tercera dimensió, però com l'esfera es troba en Planilàndia ningú la reconeix, primer veuen un punt que apareix del no-res, ve del cel, desprès veuen un cercle, i aquest cercle puja de diàmetre fins a arribar al seu equador, i desprès decreix fins a arribar a un punt i desaparèixer, en aquest moment tot el món pensa que estan ploguent cercles, menys un que especula amb l'esfera tridimensional.   

Pues bien, si viésemos una 3-esfera de la cuarta dimensión atravesando nuestro espacio tridimensional podríamos ver esto:

Puix bé, si veiésem una 3-esfera de la quarta dimensió travessant el nostre espai tridimensional podriem veure aquest:





¿Complicado?, bueno, a mi no me gusta sólo la estética, porque no hago decoración sino esculturas, así que mis obras son como libros que hay que leerlos siempre bajo un código. Cuando decidí estudiar matemáticas quise unir el arte y la ciencia orientada hacía la geometría y la topología algebraica. Esta era mi tercera línea escultórica, pero con esta obra he querído unir esta línea relativamente reciente con la anterior, que era la línia "Serendipity en la Naturaleza", es decir, encontrar fósiles,  minerales, raíces o viñas ya bellas de por si y hacer una intervención mínima para que sea una escultura. Matemáticas, Serendipity y Naturaleza, aprender con el arte porque en el arte también se investiga.


Complicat?, bé, a mi no m'agrada nomès l'estètica, perquè no faig decoració sinó escultures, així que les meues obres són com llibres que cal llegir-los sempre sota un codi. Quan vaig decidí estudiar matemàtiques vaig voler unir l'art i la ciència orientada cap a la geometria i la topologia algebràica. Aquesta era la meua tercera línia escultòrica, però amb aquesta obra he volgut unir aquesta línia relativament recent amb l'anterior, que era la línia "Serendipity en la Natura", és a dir, trobar fòssils,  minerals, arrels o vinyes ja belles de per si i fer una intervenció mínima per a que siga una escultura. Matemàtiques, Serendipity i Natura, aprendre amb l' art porquè a l'art també s'investiga.





Referencias


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada