ARQUEOLOGIA / Archäologie

  CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA Archäologische Konservierung und Restaurierung

  El meu pas per l'arqueologia va començar en una primera trajectòria des d'1 any fins als 9 anys, de la mà d'un amic del meu pare, Oswaldo Arteaga. Era la dècada dels 80, i ens trobaven en los Saladares (Murcia), i aquest arqueòleg va demostrar que els íbers eren els fenicis, d'acord amb la ceràmica descoberta i la cavitat craneal.

I a poc a poc, m'he anat apropant i allunyant de l'arqueologia, des de la meua col·lecció de fòssils i minerals que vaig començar a fer des de la infantesa, fins a la linia que vaig seguir en el doctorat, especialitzant-me en la restauració arqueològica de materials higroscòpics (os, asta, fusta i ivori), la restauració ceràmica i més endavant em vaig reciclar en restauració de fòssils, pedra i metalls.
Uns exemples de la restauració ceràmica són els següents. La primera és l'escudella d'orelles decorada amb reflexos metàl·lics, la foto inicial i el dibuix arqueològic queden baix, la segona és una olla amb motius decoratius d'òxid de manganès. Els dos dibuixos arqueològics es van fer a mà durant dues hores cadascú i en paper vegetal.
 









En quan al procés en quan a pèrdua, vull dir, què al primer cas tenim totes o la major part de les peces del puzle ceràmic, i sempre que hi ha un 80%  de l'obra aquesta es pot reconstruir; però queda el cas de tenir que experimentar per a poder reconstruir el passat, com per exemple, és el cas de l'arqueologia del foc. Primer farem l'experimentació, i desprès de tot el procés fariem el dibuix arqueològic.

I ara vindria el dibuix arqueològic:


 
Si es tracta de dibuixar una obra d'art com la Venus de pedra, es la Venus del llac Trasimeno. Aquesta paleoescultura és misteriosa en quan als seus orígens, no es pot datar, ja que com tantes descobertes sobre entre els anys vint i els trenta no eren trobades per arqueòlegs, sinó que gent inexperta les venia en calaixos junt amb d’altre útils de pedra, aquest és el cas. Hi ha una hipòtesis sobre aquesta obra que diu que és un ídol andrògin, perquè segons la posició és masculí o femení.




  En quan a la conservació, el millor de tot és poder fer rèpliques per a que es puga gaudir de l'art sense cap conseqüència, tenim ací una còpia en escaiola de la Venus de Milo. A vegades les bones intencions junt amb la ignorància destrueixen el patrimoni, encara que aquest siga només escolar. Així que l'estàtua estava pintada per els alumnes i enfosquida per el carbonet, i a algú se li va ocòrrer pintar-la amb pintura blanca. Per al procès de recuperació  vaig tindre que utilitzar el bisturí i paper de vidre de fusta per a llevar-li la capa de pintura. És aconsellable no intervindre sinò es té clar.